Cinema


Pere Gimferrer. “Aquí hay dos bandos”.  A propósito de Historia de mi muerte de Albert Serra. El cultural, 24 de enero de 2014. 

“Mi cine español. Tiempo de nimiedades”. Fotogramas & DVD: La primera revista de cine, n° 2041, 2013, p. 54. Pere Gimferrer desgrana sus recuerdos de cine y desvela algunas de sus películas y actrices preferidas, con Aurora Bautista y Sivia Pinal en la cabeza del pelotón.

 Pere Gimferrer. “Prólogo”. Albert Serra, Honor de caballería. Plano a plano. Barcelona: Intermedio, 2010.

 Pere Gimferrer y Manoel De Oliveira: “La palabra hace la imagen”. Conversación en torno a El principio de la incertidumbre. El Cultural, 6 de març de 2003.

Entre 1963 i 1966, Pere Gimferrer col.labora a revistes com a crític cinematogràfic: “Jo formava part dels cinèfils que, en aquells moments dels anys 60, érem els cinèfils joves de Barcelona. Érem un grup molt compacte. Molt unit en el culte a André Bazin, a «Cahiers du Cinema» i al cine-club Monterols. Aquest grup feia pinya enfront dels defensors del cinema d’inspiració marxista, i, fins i tot, del grup de Guido Aristarco i del Cinema Nuovo, que a Espanya era Film Universitario. Nosaltres defensàvem el cinema americà i la nouvelle vague francesa, i els altres, un cert tipus de cinema italià i el cinema soviètic. I també s’enfrontaven dues estètiques: ells defensaven més l’estètica del muntatge i el cinema polític; nosaltres defensàvem el cinema sense vinculació a la temàtica política i un cinema de l’ontologia de la imatge”. PELFORT, Josep, “El cinema al Dietari (1979-80 i 1980-82). Aproximació a l’estudi de les relacions cinema-literatura a l’obra de Pere Gimferrer”, Els Marges 39 (1989): 118.